Transport pesat: hidrogen o bateries elèctriques?

Que les noves formes de mobilitat han arribat per quedar-se ja no és una qüestió sorprenent. De fet, els experts subratllen l’hidrogen verd i les bateries elèctriques com el futur del transport mundial, però tot i així, hi ha moltes variables que revolucionen el discurs i generen polèmica sobre la mobilitat elèctrica del futur.

Si bé és cert que les bateries elèctriques han avançat a l’hidrogen en relació als vehicles lleugers, sobretot per la seva alta eficiència energètica i cost reduït respecte els primers, el discurs canvia quan parlem de transport pesat a causa dels baixos temps de recàrrega de l’hidrogen verd.

El gran avantatge: els temps de recàrrega

La recàrrega d’un camió elèctric és d’aproximadament 8 hores en què el vehicle ha d’estar aturat, mentre que la mitjana de recàrrega pels vehicles d’hidrogen és d’únicament 5 minuts.

Això suposa un gran dileman per algunes companyies de transport pesat i deixa un gran marge de millora per a les bateries elèctriques. No obstant, el grup d’investigació Megawatt ofereix resultats esperançadors amb el seu prototip de càrrega “Megawatt Charging System” (MCS) per vehicles pesats, que carrega camions elèctrics en tan sols mitja hora.

El quid de la qüestió: l’eficiència energètica

Si parlem d’eficiència energètica ens trobem davant unes dades que, sense dubte, decanten la bàscula cap als vehicles de bateries elèctriques, ja que la seva eficiència des que recullen l’energia de fonts renovables fins que el cotxe està funcionant és d’un mínim del 70%, ocasionant únicament un 30% de pèrdues.

No passa el mateix amb els camions d’hidrogen, ja que l’optimització de l’energia en aquest tipus de vehicles pesats és només del 30%, perdent-ne la gran majoria en el procés de conversió d’energia.

L’hidrogen verd es produeix mitjançant la hidròlisi (procés per a generar hidrogen i oxigen mitjançant l’aigua a través de l’electricitat). I, com ja és sabut, quantes més transformacions d’energia hi ha, més pèrdues es produeixen; per la qual cosa, des del punt de vista energètic, és més eficient transportar i utilitzar directament l’electricitat que transformar-la en hidrogen.

Aquesta situació desavantatjosa posa en dubte la viabilitat dels vehicles d’hidrogen, ja que perdent el 70% de l’energia en el procés de transformació, impacten de forma negativa en l’objectiu europeu d’augmentar l’eficiència energètica.

Un altre handicap: l’elevat preu de l’hidrogen

Un altre del punts dèbils dels vehicles d’hidrogen és el seu preu. Mentre que l’electricitat té un preu regulat per les tarifes establertes, l’hidrogen arriba a superar inclús a la gasolina, ja que requereix materials escassos i cars per a la reacció del procés energètic (com els catalitzadors) i això provoca que el preu de recarregar hidrogen sigui elevat.

A més, una estació de repostatge d’hidrogen costa fins a deu vegades més que una de recàrrega d’alta potència en corrent contínua per a cotxes elèctrics.

El problema ambiental de l’hidrogen

L’hidrogen (H), normalment trobat en forma de gas (H2), és un element molt abundant al nostre planeta i, si es tracta d’hidrogen verd, és a dir, extret d’energies renovables, es converteix en una font d’energia neta.

No obstant, un estudi del PIK, l’Institut de Potsdam per a la Investigació del Canvi Climàtic, posa en evidència el risc climàtic que pot comportar l’hidrogen. Fins i tot el CEO de Volkswagen, Herbert Diess, diu un NO rotund a l’hidrogen i demana que s’escolti a la ciència en un tuit recent fet a mitjans de maig.

El líder de la investigació reclama que els esforços es centrin en aquells sectors en què sí o sí sigui necessari optar per l’hidrogen; és a dir, en aquells vehicles pesats i sectors en què l’electricitat, a dia d’avui, no sigui una resposta viable per raons logístiques, econòmiques i/o tecnològiques, com els avions, vaixells i trens i inclús per a la producció d’acer.

Avantatges i desavantatges principals

En resum, l’hidrogen verd és zero emissions, ja que només emet vapor d’aigua, està disponible en quantitats infinites mitjançant la electròlisi o la hidròlisi, permet grans autonomies (superiors als 600 km) i recàrregues ràpides (d’entre 3 i 5 minuts) i no emetria cap tipus de soroll de motor, com els cotxes elèctrics actuals. No obstant, no és pas cera tot el que crema, ja que presenta desavantatges importants com:

• Menor eficiència a causa de les elevades pèrdues d’energia
• Altament inflamable
• Costos elevats i infraestructura deficient, ja que és molt car d’adquirir i mantenir
• Impossibilitat d’utilitzar-lo directament com a font d’energia, ja que cal obtenir-lo a partir de recursos naturals com l’aigua amb un elevat consum d’energia

Així doncs, sembla que tot apunta a que les bateries elèctriques s’imposaran a l’hidrogen, tot i que al transport pesat li queda un llarg camí per recórrer. No obstant, ja s’entreveuen els primers vehicles pesats amb bateries elèctriques més lleugeres i autonomies de fins a 1.000 km, com és el cas del nou camió de l’americana Tesla, que veurà la llum el 2022 i sembrarà un precedent per a l’autonomia dels camions elèctrics.

Amb tot això, és obvi que existeixen diversos factors clau que, en el transcurs dels pròxims anys, determinaran el rumb que pren el sector de la mobilitat elèctrica i sostenible.