header about climate change law
13 min lectura15 de set. de 2020

Nova Llei Europea del Clima

Novetats i tendències | Canvi climàtic | Sostenibilitat

La proposta de Llei Europea del Clima té per objectiu assolir la neutralitat climàtica per 2050 mitjançant el Pacte Verd Europeu.

També disponible en: Català | English | Español

La proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell pretén establir el marc regulador per assolir de forma vinculant jurídicament la neutralitat climàtica mitjançant la primera Llei Europea del Clima. Aquesta proposta de llei s’estableix dins el Pacte Verd Europeu (European Green Deal); l’acord verd de la Comissió Europea (CE) per convertir l’economia de la UE en una de sostenible.

L’emergència climàtica que estem vivint és real. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle acceleren el canvi climàtic, que a la vegada és accelerat per múltiples factors com la contaminació per plàstic, que no només contamina els nostres oceans, sinó que també emet potents gasos d’efecte hivernacle. És una roda infinita, com el peix que es mossega la cua, de la qual hem de desfer-nos de totes totes.

I això sense nombrar l’augment de la temperatura global del planeta, així com de la temperatura del mar, a més del desgel de les masses glaciars que provoquen un augment del nivell del mar i inundacions d’illes i ciutats costaneres, sense oblidar l’increment de les pluges torrencials i d’huracans devastadors i una infinitat de conseqüències més, com la proliferació de malalties i pandèmies a causa de la destrucció de la naturalesa i la biodiversitat, com la Covid-19 que vivim actualment.

Així doncs, per poder fer front al canvi climàtic que pateix el nostre planeta, el Pacte Verd Europeu va ser presentat l’11 de desembre de 2019 amb l’objectiu de convertir la UE en el primer continent de clima neutre i transformar la forma en què vivim, treballem i ens movem.

Què pretén aconseguir el Pacte Verd Europeu?

*“Ens permetrà ser autosuficients, líders globals. No obstant, hem d’actuar ara. Per tant, la Comissió Europea ha preparat 3 accions concretes que oferiran una base sòlida pel nou acord. En primer lloc, un Pla d’Inversió per una Europa Sostenible recolzarà un bilió d’euros d’inversió, durant la pròxima dècada. Segon, al març de 2020 proposarem la primera Llei Europea sobre el Clima, perquè la transició sigui irreversible. En tercer lloc, un Fons de Transició Justa impulsarà el diner públic i privat amb l’ajuda del Banc Europeu d’Inversions, per ajudar a tots aquells que hauran de fer un pas més gran. Nosaltres, els europeus, estem preparats per contribuir a un Acord Verd Global”, segons afirmen les fonts oficials de la Comissió Europea.

Amb tot, l’estratègia de la Unió Europea engloba:

  • La transformació de l’economia (i de tots els seus sectors)

En una moderna i sostenible que inclogui una transició justa i integradora, posant especial èmfasi a les indústries del transport i l’energia.

  • Un creixement econòmic lligat a un ús eficient dels recursos (i dels edificis)

Que permeti una economia neta i circular i, conseqüentment, la creació d’ocupació de qualitat.

  • La reducció de la contaminació i la protecció de la capa d’ozó

Mitjançant la neutralitat d’emissions, la descarbonització de l’energia, la mobilitat sostenible i les fonts d’energia renovables.

  • La inversió en innovació

Per permetre el desenvolupament de tecnologies respectuoses a nivell mediambiental.

  • La restauració i la protecció de la biodiversitat

Incloent-hi boscos i terres, així com la millora de l’agricultura i la cadena alimentària.

Doncs bé, per tal que aquest full de ruta sigui efectiu i real, la UE ha establert un pla d’acció global que inclou 50 accions concretes per mitigar els efectes del canvi climàtic i que ha començat a mobilitzar des de finals de l’any passat.

Quina ha sigut la cronologia d'accions?

Així doncs, la cronologia des de la presentació del Pacte Verd Europeu el desembre de 2019 ha sigut la següent:

  • 14 de gener de 2020

Presentació del Pla d’Inversions pel Pacte Verd Europeu i del Mecanisme de Transició Justa, que asseguri no deixar ningú enrere, és a dir, que inclogui totes les regions: aquelles més desfavorides a nivell socioeconòmic i inclús aquelles les economies de les quals depenen de la indústria del carbó, com Polònia, Hongria, Eslovàquia i República Txeca. El fons per aquesta transició serà de mínim 100.000 milions d’euros.

  • 4 de març de 2020

Per una banda, proposta de la primera Llei del Clima Europea per garantir la neutralitat climàtica de la Unió Europea d’aquí a 2050.

Per altra banda, consulta pública (tancada el 17 de juny de 2020) sobre el Pacte Europeu pel Clima, que reuneix a regions, comunitats locals, la societat civil, empreses i centres escolars.

Aquest pacte, per tant, pretén implicar tant a ciutadans com a comunitats perquè es comprometin a l’acció pel clima, ja que la transició climàtica significarà un abans i un després per la vida i el dia a dia de les persones. La seva formulació serà posada en marxa abans de la COP26, que a priori se celebrarà a Glasgow el novembre de 2020.

  • 10 de març de 2020

Adopció de l’Estratègia Industrial Europea: un pla per una economia moderna i ecològica preparada pel futur.

  • 11 de març de 2020

Proposta del Pla d’Acció per l’Economia Circular centrat en un ús sostenible dels recursos.

  • 20 de maig de 2020

Per una banda, presentació de l’Estratègia "de la granja a la taula" per augmentar la sostenibilitat dels sistemes alimentaris i garantir una cadena alimentària més saludable que contempli una agricultura més ecològica i amb menys productes químics.

Per altra banda, presentació de Estratègia de la UE sobre Biodiversitat per 2030; destinada a protegir els fràgils recursos naturals del nostre planeta i a restaurar la biodiversitat.

En aquest sentit, Europa vol plantar ni més ni menys que 3.000 milions d’arbres per 2030. Per això, l’estratègia inclou la inversió de 20.000 milions d’euros anuals destinats únicament en biodiversitat fins el 2030.

  • 8 de juliol de 2020

Adopció de les estratègies de la UE per a la integració del sistema energètic i per l’hidrogen com a substitut del gas natural i amb l’objectiu de preparar el camí cap a un sector energètic totalment descarbonitzat, més eficient i interconnectat.

“*Els reptes mundials del canvi climàtic i la degradació del medi ambient reclamen una resposta mundial. La UE seguirà promovent els seus objectius i estàndards mediambientals en els convenis de les Nacions Unides sobre biodiversitat i clima i reforçarà la seva diplomàcia verda. El G7, el G20, els convenis internacionals i les relacions bilaterals serviran per convèncer els demés perquè redoblin els seus esforços. La UE també utilitzarà la política comercial per garantir la sostenibilitat i establirà associacions amb els veïns dels Balcans i d’Àfrica per ajudar-los en les seves pròpies transicions”*, segons fonts oficials de la Comissió Europea.

Nosaltres ens quedem amb la frase de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen: “El Pacte Verd Europeu és la nostra nova estratègia de creixement, un creixement que aporta més del que consumeix. Mostra com transformar la nostra forma de viure i treballar, de produir i consumir, perquè visquem de forma més sana”.

A dia d’avui consumim els recursos de gairebé dos planetes sencers. Serem verdaderament capaços de revertir aquesta situació?

Ara sí, anem al gra, que ens n’anem per les rames!

Quin és l’objectiu de la Llei Europea del Clima?

La Llei Europea del Clima, actualment en esborrany, és un element clau del ja mencionat Pacte Verd Europeu.

La llei, una vegada aprovada pel Consell i el Parlament europeus, esdevindrà en un reglament de directa aplicació per tots els Estats membres, els quals hauran d’aplicar les mesures necessàries tant a nivell europeu com a nivell nacional per assolir el gran objectiu vinculant a nivell jurídic: la neutralitat en gasos d’efecte hivernacle (GEI) per l’any 2050.

Com bé hem comentat anteriorment, el primer esborrany de la llei es va publicar el març de 2020, però la presidenta Ursula Von der Leyen ja va anunciar la creació d’aquesta llei el desembre de 2019, enmig de la descafeïnada i controvertida COP25 (la Conferència de la ONU sobre el Canvi Climàtic).

El nou full de ruta per a la descarbonització d’Europa va ser anunciat i creat en pro de l’objectiu de l’Acord de París; no sobrepassar els 2ºC d’augment de la temperatura global del planeta i, a poder ser, limitar-lo a un màxim de 1’5ºC.

Així doncs, aquesta llei estableix, per fi, un marc legal per assolir la meta de l’Acord de París. Tal com va declarar la presidenta Ursula von der Leyen: “Actuem ara per convertir la UE en el primer continent neutre des del punt de vista del clima d’aquí a 2050. La Llei del Clima és l’*expressió jurídica del nostre compromís polític i ens marca irreversiblement el camí cap a un futur més sostenible”*.

Per tant, la llei marca que 2050 és l’any límit per assolir la neutralitat climàtica, és a dir, que tots aquells gasos d’efecte hivernacle emesos a l’atmosfera puguin ser absorbits i compensats pels nostres propis boscos.

A més, la proposta de llei també contempla que tots els Estats membres hauran d’elaborar i aplicar estratègies d’adaptació al canvi climàtic.

Com s’aplicarà la Llei Europea del Clima?

Per aconseguir l’objectiu, a més d’assegurar que la transició cap aquesta neutralitat sigui irreversible, la llei inclou mesures que permetran monitoritzar i avaluar el progrés i ajustar accions addicionals en cas de ser necessari.

Aquestes accions es realitzaran en base als sistemes ja existents, com els informes periòdics de l’Agència Europea de Medi Ambient, les últimes dades científiques sobre canvi climàtic i el Reglament de Governança dels Plans Nacionals d’Energia i Clima dels Estats membres.

Aquest reglament marca les directrius per assolir l’eficiència energètica i la reducció d’emissions mitjançant les energies renovables. A més, també obliga els Estats membres a presentar els seus Plans Nacionals Integrats d’Energia i Clima, tal com ja han fet Espanya, Finlàndia, Holanda i Dinamarca; que han presentat els plans més complerts i ambiciosos i recolzen amb fermesa la Llei Europea del Clima per combatre l’emergència climàtica.

Per complir amb els Acords de París i amb la meta de mantenir l’augment de temperatures per sota dels 1’5ºC, les emissions haurien de reduir-se un 40% per 2030. No obstant, la Comissió Europea vol estudiar la possibilitat d'augmentar la retallada d’aquestes emissions; és a dir, passar d’una reducció d’emissions de gas d’efecte hivernacle del 40% (respecte 1990) al 50% o inclús al 55%.

No obstant, encara que l’actual esborrany de llei no concreta quin serà l’augment de l’objectiu de reducció d’emissions per l’any 2030, la Comissió ha optat per esperar fins a mitjans de 2021 per prendre una decisió al respecte. Per ser més concrets, fins el juny de 2021 la Comissió esperarà a rebre tots els Plans Integrals d’Energia i Clima que presentin els Estats membres per analitzar-los i valorar si és necessari augmentar el retall d’emissions.

Així doncs, per aconseguir el gran objectiu de neutralitat climàtica és necessari marcar uns objectius intermedis. Per tant, a partir de 2021 es posarà en marxa un calendari d’actuacions que contempli un primer període 2021-2030 i un segon període 2030-2050.

En aquest segon període, s’estableix que cada cinc anys la Comissió avaluarà el progrés conjunt de la Unió Europea i el progrés individual de cada país membre per assegurar un correcte compliment de la llei i dels objectius establerts. I això inclou que la Comissió tindrà la potestat “d’adoptar actes delegats” i donar recomanacions als Estats membres les actuacions de les quals no concordin amb l’objectiu marcat de descarbonització.

Què significa exactament el concepte de neutralitat climàtica?

L’objectiu de la llei estableix que les emissions i absorcions de gasos d’efecte hivernacle a tota la Unió Europea s’equilibrin el 2050, de forma que quedin reduïdes a 0 les emissions netes.

Això significa que, a partir de 2050, el balanç d’emissions haurà de ser net o del 100%, és a dir, que tots aquells gasos emesos puguin ser absorbits mitjançant embornals naturals (boscos i arbres que avui en dia només són capaços de capturar el 20% de les emissions totals) o bé artificials; una tecnologia que encara està per desenvolupar.

Per tant, la neutralitat climàtica afecta directament a múltiples sectors, especialment a la indústria del carbó, incloent-hi el sector de l’automòbil en quant als motors de combustió i el sector energètic.

No obstant, no vol dir que ja no es podran emetre gasos d’efecte hivernacle, ja que sí podran fer-ho aquells sectors que no disposin d’alternatives ecològiques pel seu desenvolupament, com podria ser el transport aeri. Però mentre aquestes emissions quedin compensades, objectiu complert!

Una llei climàtica ambiciosa però que manca d’extrema urgència

Encara que aquesta llei era summament necessària i malgrat Europa vulgui encapçalar l’acció climàtica de forma mundial, ens unim a les crítiques realitzades per entitats com Greenpeace o WWF (World Wildlife Fund): la Llei Europea del Clima és un full de ruta indispensable per evitar un escalfament global irreversible, però no és, ni de lluny, una proposta suficient per combatre l’emergència climàtica que vivim AVUI.

Necessitem mesures dràstiques de reducció d’emissions JA, no per 2050. Necessitem objectius sòlids i contundents per 2030 que impulsin la reducció massiva d’emissions des d’avui. En aquest sentit, dotze Estats membres (Espanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Eslovènia i Suècia) han sol·licitat a la Unió Europea un calendari més estricte de reducció d’emissions abans de la celebració de la COP26 a Glasgow.

Durant l’última dècada estem vivint els anys més càlids mai registrats i patint els fenòmens meteorològics més extrems (incendis forestals, onades de calor, inundacions, pluges torrencials...). Durant els últims 50 anys s’ha perdut gairebé el 70% de la fauna salvatge del planeta, amb la consegüent pèrdua de biodiversitat que comporta i les múltiples conseqüències que implica.

No és quelcom nou, els científics porten advertint d’aquest desastre climàtic des de fa molts anys. I el temps d’evitar que aquest desastre sigui irreversible se’ns acaba.

La Unió Europea (i el món sencer) necessita la descarbonització tant del sector energètic mitjançant les energies renovables com del sector del transport mitjançant l’impuls del vehicle elèctric i el cessament de les ajudes pels combustibles fòssils. Necessitem una economia circular que generi 0 emissions i els processos de reciclatge dels quals siguin cada vegada menors. I necessitem una economia lliure de plàstics per aconseguir mars i oceans nets de brossa i contaminació.

La UE sembla que està decidida a lluitar contra el canvi climàtic, però ha de fer-ho amb molta més urgència, de forma més dràstica i encoratjant a augmentar l’ambició mundial.

💙 I com pot contribuir Place to Plug a lluitar contra el canvi climàtic?

Impulsant la transició cap a una mobilitat 100% elèctrica i sostenible mitjançant una solució tant per a conductors de cotxe elèctric com per a empreses i operadors de punts de recàrrega. El nostre planeta ens ho demana a crits!

Deixa un comentari

Enviar