El coronavirus i la contaminació
14 min lectura15 d’abr. de 2020

El coronavirus i l’estupidesa humana

Canvi climàtic | Contaminació | Medi ambient | Sostenibilitat

Arran del coronavirus s’han desplomat els nivells de contaminació de l'aire arreu del món com mai abans s’havia vist.

També disponible en: Català | English | Español

Sí, és cert, els nivells de contaminació de l’aire han tingut la major caiguda mai registrada, però això no significa que sigui del tot positiu pel nostre planeta. No hem d’aferrar-nos a una idea “fictícia” per forçar-nos a tenir “bones noticies” durant aquests dies de confinament.

Hem d’entendre què és el que està passant en realitat i no només quins beneficis aporta sinó, sobretot, les conseqüències que pot comportar a nivell mediambiental el nou virus SARS-CoV-2, popularment conegut com coronavirus o COVID-19.

Industries i fàbriques tancades i comerços amb la persiana baixada han portat a carrers buits, a una aturada casi absoluta del consum i del moviment constant de vehicles. I això, conseqüentment, ha portat beneficis clars (momentanis) pel planeta: reducció de la contaminació, cels més clars i aigües més netes, com els canals de Venècia, que llueixen aigües cristal·lines. Però tot això pot tenir un efecte rebot que hem d’evitar sí o sí.

El futur que ens espera si no actuem

Com afirma el diari El País, “en l’actual crisis epidemiològica trobem un avançament del que ens espera si no ens prenem seriosament el canvi climàtic”. I us estareu preguntat, què té a veure el coronavirus amb el canvi climàtic? El virus Covid-19 està sent una amenaça intangible i devastadora per l’ésser humà i que, desgraciadament, s’està emportant moltes vides, especialment d’ancians i gent més vulnerable a nivell de salut.

Si una vegada superada aquesta epidèmia no actuem amb conseqüència i el món sencer (inclosos governs, institucions i especialment el conjunt de la societat) prenem consciència de la gravetat del canvi climàtic, potser serà massa tard. El coronavirus i la contaminació estan molt més vinculats del que ens pensem.

Potser, en pocs anys, ens trobem davant una altra amenaça intangible i devastadora. Serà el virus de la contaminació, que s’emportarà milers de milions de vides en forma de càncers, atacs de cor i malalties fulminants.

No és noticia que l'estupidesa humana ha sigut protagonista d’aquesta pandèmia mundial. Si els governs haguessin prioritzat la salut de la població davant l’economia i s’haguessin pres les mesures necessàries de confinament i contenció quan tocava, el coronavirus no s’hauria endut més de 80.000 vides i, potser, no s’hagués ni decretat com a pandèmia.

Ja ho deia Albert Einstein, “hi ha dues coses infinites; l’univers i l’estupidesa humana, i de l’univers no n’estic segur”.

Doncs bé, precisament l’estupidesa humana és la que porta anys sent protagonista d’una altra pandèmia mundial: el canvi climàtic. Si no actuem ara que hem comprovat que encara som a temps de salvar el planeta, en uns anys tornarem a ser testimonis d’una amenaça que, aquesta vegada, no tindrà fi i no podrà eradicar-se amb cap vacuna.

Tolerància zero a la contaminació

El coronavirus ha aturat l’economia i el món sencer, i passat el confinament, els esforços per reactivar l’economia seran enormes. I, precisament, el president d’Estats Units, Donald Trump, ja s’hi ha anticipat i tot d’una està destruint les regulacions més significatives contra el canvi climàtic.

Però el planeta no es pot permetre el luxe de seguir sent contaminat i no servirà de res relaxar les lleis i els límits establerts per cuidar el medi ambient en pro de l’economia. Rotundament no.

El primer pas que ha donat Trump és donar el vistiplau a la construcció d’un oleoducte de 1.900 km, dissenyat per transportar petroli entre Estats Units i Canadà i que, sense cap mena de dubte, tindrà un impacte devastador pel medi ambient i per algunes poblacions indígenes que habiten en el territori.

I això se suma a la nova política d’aigües –que ja va establir fa uns mesos–, que permet contaminar rius i llacs, i al fet que també ha suavitzat els estàndards establerts per controlar les emissions dels automòbils, amb l’únic objectiu de prioritzar la venda de més cotxes. Això significa que, a partir d’ara, els nous vehicles dels Estats Units podran emetre al voltant de mil milions de tones MÉS de diòxid de carboni (CO2) durant tota la seva vida útil.

Xifres “positives” que ens conviden a la reflexió

Sí, en les grans ciutats i en les zones més afectades pel coronavirus, els nivells de contaminació atmosfèrica s’han desplomat. Però no, això no influeix en el canvi climàtic. I no, el virus no està ajudant a la natura a disminuir l’escalfament global. El coronavirus ha donat un respir als pulmons de la terra, però parlem només d’una treva.

El que està clar és que les xifres i els estudis són totalment innegables –com les dades que han recopilat els satèl·lits de la NASA–, i no només de Xina i Corea del Sud, sinó de mig món.

Com podem veure, el descens de diòxid de nitrogen (NO2) –el principal contaminant emès pel tràfic urbà, plantes energètiques i processos industrials– és espectacular. Ens trobem davant d’una baixada global sense precedents. A Nova York, per exemple, el monòxid de carboni (CO) ha disminuït un 50%.

A tota Europa les xifres també reflecteixen una baixada molt significativa de la contaminació de l'aire, tant de NO2 com d’òxid de nitrogen (NOx), així com d’ozó troposfèric i de partícules en suspensió (com les PM10 i PM2,5). I això ha succeït especialment en grans ciutats com Madrid, Barcelona, Londres, París, Lió, Roma, Milà... I precisament així ho demostren les imatges captades pel satèl·lit Copérnico Sentinel-5P de l’Agència Espacial Europea (ESA):

En el cas d'Espanya, els nivells de contaminació s’han reduït de mitjana més d’un 65% i en grans ciutats com Barcelona (que, amb tan sols tres dies de confinament va reduir a la meitat les concentracions de NO2), en més d’un 80%, segons un estudi d’Ecologistes en Acció.

A Barcelona no només s’han confirmat la disminució de NO2 sinó també de CO2, que s’ha vist reduït en un 75%, segons dades del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. En quant al diòxid de nitrogen, el passat dilluns 23 de març es van mesurar 14 micrograms/m3 de NO2; una xifra que resulta impensable en comparació amb la mitjana dels últims quatre anys, que ha sigut de 55 micrograms/m3. Increïble, oi?

La reducció de la contaminació també s’ha fet evident a Madrid (amb una baixada al voltant del 70%), on els gasos d’efecte hivernacle s’han reduït gairebé un 60%. En el cas del NO2, entre el 14 i el 23 de març es van mesurar 17 micrograms/m3, en comparació amb la mitjana de les mateixes dates de 39 micrograms/m3, gràcies a les dades aportades per la xarxa d’estacions de control atmosfèric de Madrid i els gràfics facilitats per Greenpeace:

Com a dada destacable a tenir en compte, el límit legal establert per la Unió Europea pel diòxid de nitrogen és de 40 micrograms/m3 de mitjana anual. I, per norma general, durant aquests últims dies a Europa, els valors mitjans de NO2 no han arribat a assolir el 40% dels límits fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per la qual cosa compleixen amb escreix amb els valors establerts.

La Índia, un altre gran exemple, té 21 de les 30 ciutats més contaminades del món –segons l’Informe de Qualitat de l’Aire Mundial 2019 de IQAir AirVisual– i una de les taxes més altes de malalties respiratòries de tot el món, i gràcies a la caiguda dràstica de la concentració de contaminants ha pogut gaudir de cels clars i blaus.

Per ser més concrets, les partícules PM 2,5 van caure un 71% a Nova Delhi del 20 al 27 de març (de 91 micrograms per metre cúbic a tan sols 26), i justament el que estableix la OMS com a segur és qualsevol xifra per sota de 25. I en quant al diòxid de nitrogen també parlem d’una caiguda del 71% (va passar de 52 per metre cúbic a 15 durant les mateixes dates) i altres ciutats com Mumbai, Chennai, Kolkata i Bangalore també han registrat xifres històriques, com exposa el CNN.


Com es veu afectada la nostra salut?

La contaminació atmosfèrica no només contribueix al canvi climàtic, sinó que també afecta a la nostra salut. Com ja és sabut, pot causar càncer, malalties pulmonars i inclús provocar atacs de cor, a més de ser responsable d’originar la pluja àcida. Per tant, que una aturada de dos/tres/quatre mesos disminueixi els nivells de contaminació, no significa que també ho faci en els nostres cossos.

No oblidem que, a l’any 2016, el 91% de la població mundial vivia en zones on les Directius de l’OMS sobre la qualitat de l’aire no eren respectades. I això va comportar que, aquell mateix any, es produïssin 4’2 milions de defuncions prematures vinculades a la contaminació atmosfèrica. I a dia d’avui aquesta xifra s’eleva a gairebé 8 milions de morts prematures a l’any, xifra que queda molt lluny del nombre de vides que s’endurà el coronavirus.

Per ser més concrets, en el cas de Xina, per cada víctima mortal del coronavirus, podrien arribar a salvar-se 20 gràcies a una reducció de la contaminació, segons una estimació de l’investigador Marshall Burke de la Universitat de Stanford.

Quina relació hi ha entre el coronavirus i la contaminació?

El 2003 un estudi ja va provar que el SARS (el precedent de l’actual virus), va ser molt més letal en les zones més contaminades de la Xina. I l’actual coronavirus no està sent gaire diferent. Aquest fet es deu a dos factors:

  • Segons confirmacions de l’organisme internacional European Public Health Alliance, la contaminació atmosfèrica, en causar múltiples malalties, ens fa més vulnerables, especialment a nivell respiratori; factor de risc vinculat a una pitjor evolució del pacient.

  • Les partícules contaminants com les PM10 i PM2,5 poden ser possibles hostes i portadores del virus, com ja ha sigut provat amb el petroli, carbó i quitrà.

No és d’estranyar, doncs, que les ciutats més contaminades hagin sigut on el coronavirus ha assetjat amb una mortalitat més severa: Milà i el conjunt del nord d’Itàlia; Madrid i Barcelona a Espanya; París i el Gran Est a França, així com Nova i York i Nova Jersey a EEUU, juntament amb Califòrnia. Per tant, la relació entre el coronavirus i la contaminació és clara.

El Fons Mundial per la Natura (WWF) recolza aquests fets amb l’informe “Pèrdua de la natura i pandèmies: un planeta sa per la salut de la humanitat”, on asseguren que existeix una relació directa entre la destrucció de la natura i l’augment de pandèmies com la Covid-19.

Més del 70% de les malalties humanes dels últims 40 anys han sigut transmeses per animals salvatges. Hi ha molts casos coneguts com la grip aviar, l’Ebola, la sida i la Covid-19”, afirma Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF Espanya. I el motiu és perquè “com major és la destrucció de la biodiversitat més risc d’epidèmies, perquè altera les cadenes ecològiques i tròfiques i redueix el control natural establert per la pròpia naturalesa”, explica.

Així doncs, l’informe posa de manifest que el nostre benestar va de la mà de la salut del nostre planeta. Per tant, la contaminació de l’aire no només perjudica greument la salut de la població a llarg termini, sinó que a més ens fa més vulnerables davant virus com la grip i com el que estem vivint a dia d’avui.

I així ho demostra un anàlisi de l’Escola de Salut Pública de Harvard, en què constata que l’exposició perllongada a les micropartícules PM 2,5 porta a un gran augment en la taxa de mortalitat per coronavirus, ja que “incrementa la vulnerabilitat a experimentar els símptomes més severs de la Covid-19”, segons afirmen els autors. Els resultats obtinguts els ha permès comprovar que un increment d’un sol microgram per m3 de PM 2,5 s’associa a un augment del 15% en la mortalitat.

Una altra investigació duta a terme per la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg (Alemanya), també recolza aquests fets ja que afirma que “l’exposició a llarg termini al diòxid de nitrogen pot ser un dels factors més importants” que contribueixin a la mortalitat de la pandèmia.

Per tant, una exposició perllongada a aquesta contaminació i a partícules en suspensió durant més de dos segles no se soluciona amb un descans d’uns mesos. I això és aplicable al canvi climàtic i a l’escalfament global. Aquesta treva no soluciona res si no ens ho prenem seriosament.


I què passa amb el canvi climàtic?

Sí, les emissions de diòxid de carboni (CO2) s’han reduït també a nivells impensables, però no és suficient per lluitar contra el canvi climàtic!

Recordem que el diòxid de carboni juga un paper fonamental en el canvi climàtic –a diferència del diòxid de nitrogen que ho fa més aviat amb la contaminació de l’atmosfera relacionada amb la salut de les persones. Doncs bé, sí que és cert que, a Xina, per exemple, el CO2 s’ha reduït pràcticament tres quartes parts.

Però per començar a lluitar realment contra l’escalfament global, segons l'ONU, les emissions d’aquest tipus de gas haurien de baixar un 8% a tot el món durant cada any en aquesta dècada. L’objectiu és aturar l’augment de la temperatura global del planeta i evitar que pugi menys d’1,5ºC.

Doncs bé, l’impacte del coronavirus ha desplomat les activitats relacionades amb l’energia, la crema de combustibles fòssils, la industria, els transports, etc., i ha provocat la major caiguda de la història en les emissions de CO2. Segons l’informe de Carbon Brief, la pandèmia provocarà la reducció de 2.000 milions de tones de CO2 (aproximadament un 5% de les emissions del 2019).

En la historia de la humanitat, la major caiguda de CO2 havia sigut, fins el moment, durant la Segona Guerra Mundial, seguida per la recessió i la crisi financera de 2008, entre d’altres. Però, sense dubte, ens trobem davant la major baixada sense precedents mai registrada. No obstant, recordem que NO és suficient. Per tant, els esforços per part de tots els països hauran de ser molt grans per aconseguir assolir la reducció d’emissions necessària.

Com evitar l’efecte rebot

La història és clara: els finals de crisis econòmiques no van de la mà de polítiques en pro del medi ambient; tot el contrari. Un clar exemple va ser la crisis de 2008, que va implementar mesures que anaven en contra de les polítiques ambientals ja que suposaven un fre per la recuperació de l’economia (els nivells de protecció de qualitat de l’aire de l’OMS havien d’aplicar-se el 2010; van ser posposats fins el 2014 i novament fins el 2020).

És important que intentem evitar a tota costa l’efecte rebot, ja que el planeta no pot permetre’s que, una vegada reactivat el món, s’assoleixin pics de contaminació mai vistos. L’exemple segueix sent Xina, que ja ha deixat enrere la crisi sanitària i ja està experimentant repunts en les emissions de NO2. I no només això, sinó que a més el país pretén construir desenes de centrals de carbó amb l’objectiu d’estimular l’economia...

El tràfic, les fàbriques, les industries i els viatges es reactivaran, potser per damunt de la demanda habitual, com si es tractés de córrer 100 metres llisos per intentar tornar a la normalitat com abans millor.

Però la situació tan excepcional en què estem immersos ens ha fet obrir els ulls i ens ha posat en escena una realitat que encara és possible: frenar el canvi climàtic, reduir la contaminació de l’aire i els gasos d’efecte hivernacle. Tan de bo aquesta crisi sanitària ens faci adonar-nos que ens trobem davant el major problema de salut mundial de la història, i no és precisament el coronavirus.

Tal com va declarar a la BBC Corinne Le Quéré (investigadora de la Universitat de East Anglia d’Anglaterra): “els governs ara han de ser molt cautelosos sobre com reestimular les seves economies, conscients que no han de recloure’s en els combustibles fòssils”.

Apostem tots per reactivar el món de forma sostenible!

💙I com podem contribuir en disminuir la contaminació ambiental?

Animant-te que, malgrat les adversitats, apostis pel vehicle elèctric i, per això, oferim una solució de principi a fi per tota la indústria de recàrrega del VE, ja siguis un conductor de VE, un negoci, institució o operador. Junts aconseguirem el canvi que necessita el planeta!

Deixa un comentari

Enviar