“Fit for 55” per combatre la crisi climàtica

El passat 14 de juliol de 2021, la Comissió Europea (CE) va publicar una proposta de revisió de la Directiva d’Energies Renovables per combatre la crisi climàtica i complir amb el Pacte Verd Europeu. Aquesta proposta busca accelerar l’adopció de les energies renovables a la Unió Europea (UE) amb l’objectiu de reduir les emissions netes de CO2 i de gasos d’efecte hivernacle (GEI) un 55% pel 2030 i, en última instància, assolir la neutralitat climàtica pel 2050. D’aquí que el nou paquet de mesures s’hagi denominat “Fit for 55”.

Aquest nou paquet, que consta de 13 propostes legislatives transversals, inclou 8 revisions de la legislació existent i 5 propostes completament noves. Cal destacar la importància de “Fit for 55” ja que, dels objectius marcats inicialment a la Llei Europea del Clima, s’ha ampliat d’un original 40% a un 55% de reducció d’emissions de GEI.

En què es basa "Fit for 55"?

A grans trets, les principals propostes de la Comissió Europea es centren en els següents àmbits:

• Aplicació del comerç de drets d’emissió a nous sectors i reforç de l’actual règim de comerç de drets d’emissió de la UE
• Foment de les energies renovables
• Major eficiència energètica
• Desplegament de mitjans de transport sostenibles i d’infraestructura i combustibles per tal de sostenir-los
• Ajust de les polítiques fiscals als objectius del Pacte Verd Europeu
• Mesures per evitar la fuga de carboni
• Mesures per a preservar i potenciar els embornals naturals de carboni

Així doncs, aquest nou projecte estableix un marc global pel desplegament d’energies renovables a tots els sectors de l’economia. Aquest paquet es centra en aquells sectors en què el procés de canvi cap a les energies renovables hagi estat més lent (com el transport, la construcció i la indústria).

La proposta busca permetre que els sistemes energètics de la UE siguin més flexibles, facilitant la integració de les energies renovables de la manera més eficient possible; recolzant també l’adopció de l’hidrogen verd on l’electrificació sigui més difícil, com l’aviació, per exemple.

El sector de l’automòbil, principal “afectat”

L’objectiu a nivell de les grans potències econòmiques i generadores d’emissions perjudicials per a la salut i el medi ambient és aconseguir zero emissions netes el 2050 i, d’aquesta forma, evitar una gran crisi climàtica catastròfica sense temps de reacció, ja pronosticada pels científics.

Així doncs, una de les primeres mesures plantejades a “Fit for 55” per aconseguir aquestes retallades en les emissions afectarà directament al sector de l’automòbil amb l’objectiu de posar fi a la venda del cotxe de combustió interna. A partir del 2035 no es podran vendre automòbils ni gasolina ni dièsel. Això significa que tots els nous vehicles matriculats a partir del 2035 seran zero emissions; ja siguin elèctrics o de pila de combustible d’hidrogen, les “emissions” dels quals són únicament vapor d’aigua, per la qual cosa també es consideren sostenibles.

Amb la finalitat de dur a terme aquest projecte i assolir tots els objectius, la Comissió Europea proposarà un increment dels impostos energètics, la qual cosa significa que els carburants responsables de majors emissions (dièsel i gas butà, per exemple) seran sobre els quals caurà una major càrrega impositiva i, per tant, provocarà una pujada dels seus preus per tal de potenciar-ne el seu desús.

I perquè el desplegament de cotxes sostenibles sigui possible, el Reglament sobre la Infraestructura de Combustibles Alternatius exigirà per llei als Estats membres una ampliació de la capacitat de recàrrega. Per a ser més concrets, serà d’obligatori compliment que s’instal·lin a les principals carreteres i autopistes de cada país:

• Cada 60 quilòmetres, punts de recàrrega ràpida (o electrolineres) per a cotxes elèctrics

• Cada 150 quilòmetres, punts per la recàrrega d’hidrogen (o hidrogenares) per a cotxes elèctrics de pila de combustible d’hidrogen (FCEV)

Àmbits d’aplicació

Les noves mesures de “Fit for 55” no només van dirigides a la indústria de l’automòbil, ja que les tretze propostes que aniran a debat plantegen diferents aspectes de la crisi climàtica, ja establerts en el Pacte Verd Europeu i amb el clar objectiu de ser el primer continent en assolir la neutralitat climàtica. Vegem quines són les més destacables:

En quant a l’energia, s’augmenten els objectius en relació a l’eficiència energètica i les renovables, ja que actualment tant la producció com l’ús de l’energia representen el 75% de les emissions totals de la Unió Europea. Així doncs, la Directiva establirà un objectiu molt més ambiciós per assolir, com a mínim, el 40% de l’energia provinent de fonts renovables d’aquí al 2030. Per aconseguir-ho, els Estats membres hauran de plantejar objectius específics per l’ús d’energies renovables en relació al transport, la calefacció, la refrigeració, els edificis i la indústria i, a més, hauran de potenciar l’estalvi energètic anual.

En quant al sector aeri, en els vols europeus serà obligatori, cada vegada més, utilitzar combustible sostenible o “verd”, arribant a assolir-ne un mínim del 60% pel 2050. Cal destacar que els preus pels vols intraeuropeus augmentaran, ja que actualment utilitzar combustible sostenible suposa un increment de preu de fins a cinc vegades més que el querosè. L’objectiu, per tant, és convertir els vols curts en poc atractius i així ampliar la xarxa ferroviària.

Per a la navegació, la CE no ha plantejat quotes pels combustibles alternatius o turbines a gas, però sí ha establert una sèrie d’objectius climàtics fixos que les companyies navilieres i els propietaris de bucs hauran de complir en diverses fases. La intenció és que el tràfic navilier també s’integri al comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE).

Pel que fa al sector empresarial, s’estableixen mesures que tenen com a objectiu animar a empreses i consumidors escollir opcions més ecològiques. L’objectiu? Combatre la crisi climàtica i, per tant, aconseguir uns hàbits més favorables pel medi ambient; en definitiva, que el Pacte Verd Europeu sigui una realitat i no una utopia.

I en relació a les mesures per a retirar carboni de l’atmosfera, el Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura determina, com a objectiu global, l’absorció de carboni per embornals naturals equivalent a 310 milions de tones d’emissions de CO2 pel 2030. Segons “Fit for 55”, la UE també haurà d’assolir la neutralitat climàtica pel 2035 als sectors de l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura, tant de carboni com d’emissions provinents de fertilitzants i ramaderia.

Novetat: primer aranzel fronterer de carboni

Una de les principals novetats que ha presentat la CE és la creació del primer aranzel fronterer mundial de carboni, que anirà dirigit a les importacions de béns produïts a l’estranger amb altes emissions com l’alumini, l’acer i el ciment.

La seva aplicació no arribaria fins el 2026, però la mesura està formulada per imposar costos d’emissió a aquestes importacions amb l’objectiu de protegir a les indústries europees d’aquells competidors estrangers que no estan lligats a una taxa de reducció d’emissions de carboni en els seus països d’origen.

Per tant, la finalitat d’aquest aranzel és potenciar la batalla contra la crisi climàtica i conscienciar, fora de les fronteres comunitàries, a aquells socis comercials, nacions i companyies més reticents a adoptar estratègies de descarbonització dels seus processos productius, com ara Xina o Rússia.

Aplicació i transició

“Fit for 55” conté, per tant, noves lleis i reformes legals dins del Pacte Verd Europeu que han de ser negociades i aprovades encara pel Parlament i Consell Europeus. L’aprovació de la nova legislació pels organismes de la UE podria demorar-se un any. Després podrien passar uns altres dos anys fins que el marc de la UE sigui aplicat al dret nacional de cada país. No obstant, la CE planteja regular ja alguns aspectes de camí cap a la legislació final.

I, per últim, cal destacar que totes les mesures incloses al paquet “Fit for 55” estan formulades perquè la transició cap a una Europa sostenible sigui socialment justa per a tots i totes, de forma que els costos de fer front a la crisi climàtica quedin repartits equitativament.