La contaminació del plàstic
9 min lectura24 d'octubre de 2019

La contaminació del plàstic accelera el canvi climàtic

contaminació | medi ambient | sostenibilitat

No som del tot conscients de com el plàstic envaeix el nostre dia a dia, de com contamina els mars, glaciars i les nostres vides, però ho fa, i massa.

També disponible en: Català | English | Español

Planteja’t comptar un dia tots els elements que continguin plàstic i que entrin a formar part de la teva jornada: a casa, a la feina, quan vagis a fer la compra, els estris que utilitzis, la roba que et posis, els cosmètics que utilitzis...

Pots calcular la teva petjada de plàstic i esbrinar quant en consumeixes en realitat. Acabaràs boig de sumar plàstics!

Quants plàstics s’estan acumulant arreu del món?

Masses, però perquè us en feu una idea, està calculat que es fabriquen al voltant d’unes 100 milions de tones de plàstic a l’any. A L’ANY!

Només tenint en compte les ampolles de plàstic, se’n compren un milió per minut. Si seguim a aquest ritme frenètic de generació de plàstics, al 2020 s’arribarà ni més ni menys a l’esgarrifosa xifra de 500 milions de tones fabricades... Això suposaria un 900% més que la quantitat que es va fabricar l’any 1980.

Però fins que aquest moment no arribi, ja s’han fabricat més de 9 mil milions de tones de plàstic des de l’inici de la seva producció el 1950. Això equival, segons afirma Greenpeace, al pes de mil milions d’elefants.

La palma, sense dubte, se l’emporta Xina per ser el principal fabricant mundial de residus plàstics, amb 8’82 milions de tones mètriques (MMT) per any. La segueixen Indonesia (3’22 MMT per any), Filipines (1’88 MMT per any), Europa (Alemanya, Itàlia, França, Espanya i Regne Unit, principalment) i Amèrica del Nord, segons el Science Journal.

El planeta no és capaç de digerir el plàstic

Qualsevol element que contingui plàstic triga centenars d’anys en descompondre’s, i n’hi ha que inclús poden trigar fins a 1.000 anys.

I el quid de la qüestió no és només la fabricació d’aquest material, sinó que la gran part d’aquests plàstics són d’un sol ús. Això significa que, tristament, després del seu curt termini de vida acaben en abocadors o, lo que és pitjor, en els nostres rius, mars i oceans. De fet, ja s’ha assolit la xifra de 8 milions de tones de plàstic a l’any abocats en mars i oceans.

Greenpeace ja es va avançar a una realitat que, desgraciadament, ja estem vivint avui en dia i que cada vegada serà més freqüent. I ho va fer mitjançant la creació d’una obra d’art el 2017 en una de les platges que més plàstics aboca al mar, amb la finalitat de crear consciència a la població mundial.

L’abril de 2018 es va trobar a Múrcia una balena real morta per la ingesta de 29kg de plàstic i el juny de 2019 se’n va trobar una a Sardenya que, a l’interior del seu estómac, tenia 22kg de brossa plàstica...

Els nostres mars, rius i oceans; en greu perill

Actualment hi ha 150 milions de tones de plàstic flotant en els nostres mars, rius i oceans, segons el World Economic Forum.

Podrà arribar el dia en què per cada 3kg de peix hi hagi 1kg de plàstic.

Els animals marins, inclús el plàncton, desgraciadament consumeixen microplàstics i inclús arriben a morir per culpa seva. De fet, múltiples estudis xifren en 200.000 mamífers marins perjudicats i un total de 600 espècies marines afectades.

Una imatge val més que mil paraules, oi? Observeu aquest bussejador a Bali (Indonèsia). Les imatges parlen per sí soles...

Per tant, aquest fet provoca la contaminació de la cadena alimentària de la qual depenem.

Mengem plàstics dia rere dia

És inevitable que ingerim plàstic al nostre organisme mitjançant els aliments marins que consumim, que prèviament han ingerit micropartícules d’aquest material tan perjudicial.

Cadascun de nosaltres consumeix entre 40.000 i 52.000 partícules de microplàstics cada any, segons un estudi publicat a la revista científica Environmental Science and Technology. Són xifres orientatives, però segons el ritme de vida i el consum de cada persona pot ser que encara consumim més plàstic.

De fet, la sal marina, el sucre i la mel són alguns dels aliments que contenen més elements plàstics, segons l’estudi Human Consumption of Microplastics. I si, a més, consumim aigua embotellada, empitjorem encara més la nostra salut, ja que potenciem el consum de 9.000 microplàstics més a l’any!

Així doncs, hem d’evitar al màxim la ingesta d’aquest tipus de material, no creus?

Alerta màxima a l’Àrtic

La contaminació dels plàstics ha assolit nivells crítics i s’ha estès arreu del món. Investigadors científics dels EEUU han trobat per primera vegada a la història, entre juliol i agost d’aquest estiu, microplàstics en el gel marí de l’Àrtic.

I molts de vosaltres us preguntareu: com dimonis és possible que les partícules de plàstic s’hagin colat a l’Àrtic? Doncs de la mateixa forma que el plàncton es filtra i s’acumula de forma natural en el gel quan l’aigua circula a través dels seus porus, els microplàstics també...

També s’ha trobat una illa de plàstics de quasi 2 milions de km2 al bell mig del Pacífic (el que equival a gairebé tres vegades la mida de França), que se suma a unes altres 4 grans illes trobades arreu del món, com la que ja heu vist de Bali.

I justament aquesta troballa arriba just després de trobar plàstics a la fossa de les Marianes, el punt més profund de l’escorça terrestre. I ja és sabut de fa temps que la neu de múltiples països té altes concentracions de microplàstics i nanoplàstics i que inclús els llocs més remots del planeta com el triangle de les Bermudes té brossa plàstica.

El plàstic augmenta el canvi climàtic i emet potents gasos d’efecte hivernacle

Està clar que una bossa de plàstic no ens afecta directament, però la seva producció, incineració o posterior degradació, definitivament sí. Aquests processos emeten una sèrie de gasos contaminants que podrien equivaldre a més de 180 centrals de carbó, influeixen en el canvi climàtic i augmenten l’efecte hivernacle.

D’aquesta forma, provoquem una greu afectació a la fauna marina i a la nostra salut i generem una contaminació alarmant al planeta.

Per una banda, la pròpia fabricació de plàstics ja de per sí allibera substàncies químiques al medi ambient. Per altra banda, la crema o incineració d’aquest material també genera components altament tòxics que contaminen la Terra.

A més, la degradació en l’ambient i l’exposició a la radiació solar de la brossa plàstica (ja sigui al mar o a la terra) genera l’emissió de potents gasos d’efecte hivernacle: metà i etilè, segons un estudi publicat a la revista científica PLOS ONE.

De fet, el polietilè (PE) és el principal emissor d’ambdós gasos, i precisament és el termoplàstic més comú, ja que és altament produït a nivell mundial i utilitzat en milions i milions de bosses de compra.

Per tant, la generació d’aquests gasos d’efecte hivernacle provoca una major acceleració del canvi climàtic, afectant les temperatures globals de la terra i el mar. I com més plàstics produïts i acumulats, més gasos s’emetran i majors conseqüències hi haurà...

Rebutja els plàstics d’un sol ús

La solució no és utilitzar plàstics ecològics (d’origen biològic), ja que majoritàriament segueixen composant-se, en part, per plàstic d’origen fòssil, cosa que a la pràctica és només un rentat d’imatge i de consciència per part de moltes marques. La solució real és desfer-nos de la nostra addicció als plàstics d’un sol ús.

Si vols formar part del canvi i realitzar accions de responsabilitat social, opta per tenir un estil de visa Brossa Zero o Zero Waste!

L'ideal és evitar a tota costa tot tipus de plàstics. Qualsevol envàs que contingui aquest material està classificat amb un codi d’identificació, i els més tòxics són el 3, el 6 i el 7:

  1. PET: polietilè tereftalat o polièster
  2. HDPE: polietilè d’alta densitat
  3. PVC o V: clorur de polivinil
  4. LDPE: polietilè de baixa densitat
  5. PP: polietilè
  6. PS: poliestirè
  7. O: altres

Què podem fer al respecte?

No caiguis a la trampa! Ha arribat un punt en què reciclar ja no és suficient i és necessari un canvi d’hàbits i aplicar la regla de les 3R al complet (reduir, reutilitzar i reciclar). Et proposem algunes opcions:

  1. No consumeixis aigua embotellada (pot estar contaminada per micropartícules de plàstic!), opta per utilitzar un filtre i beure de l’aixeta.
  2. Utilitza bosses reutilitzables, carros o cistells en comptes de bosses plàstic.
  3. No compris fruita, carn ni peix envasats.
  4. Utilitza bosses de brossa compostables o biodegradables. I si tens un gosset/a, compra-li també bosses biodegradables per les seves caques!
  5. Compra envasos de vidre en comptes dels de plàstic.
  6. Compra menjar a granel en la mesura que et sigui possible.
  7. Evita utilitzar gots, coberts o plats de plàstic.
  8. Utilitza carmanyoles de vidre, en escalfar una de plàstic estàs contaminant el teu menjar!
  9. Consumeix productes de cosmètica natural que no continguin microplàstics, pel contrari estàs danyant el teu cos!
  10. Digues no a productes d’un sol ús com les màquines d’afaitar.
  11. Compra roba ecofriendly respectuosa amb el medi ambient.
  12. Fes servir raspall de dents ecològic de bambú i bastonets de les orelles de bambú.
  13. Evita comprar joguines que continguin plàstic, ja sigui pel teu cadell i/o bebè.
  14. Desfés-te dels fregalls sintètics i opta pels de cerres naturals d’origen sostenible o els de coure, 100% reciclables.
  15. Fes servir bosses de silicona reutilitzables per a congelar els aliments.

Si hem aconseguit que intentis aplicar algun dels nostres consells, aquest post ja ha valgut la pena!

💙 I com contribueix Place to Plug al medi ambient i a la sostenibilitat?

Animant-te a que utilitzis el vehicle elèctric, oferint-te una solució de principi a fi per a la industria de recàrrega del VE, ja siguis un conductor de VE, un negoci o institució!

Deixa un comentari

Enviar