Efecte hivernacle i canvi climàtic
Sustainability | Environment | Pollution | Climate changeEls vehicles de combustió generen emissions de gasos d’efecte hivernacle que acceleren el canvi climàtic i augmenten l’escalfament global.
Els vehicles de combustió, entre altres, generen una gran quantitat d’emissions de GEI (Gasos d’Efecte Hivernacle), que augmenten l’efecte hivernacle i el canvi climàtic del nostre planeta. Aquests fets provoquen greus conseqüències com l’alarmant desgel de Groenlàndia que ja estem vivint avui dia.
L’efecte hivernacle en sí és un fenomen completament natural del planeta gràcies al qual la temperatura de la Terra és compatible amb la vida. En resum, el procés comença amb la radiació del Sol quan arriba al nostre planeta. Una part d’aquesta energia s’absorbeix a l’atmosfera, una altra part es reflecteix pels núvols i una altra arriba a la superfície terrestre escalfant-la.
Una vegada aquesta radiació solar ha escalfat la nostra superfície, la Terra retorna part de l’energia a l’atmosfera, però precisament els gasos d’efecte hivernacle, retenen al voltant del 63% del total d’aquesta energia en l’interior de la Terra, cosa que provoca que la temperatura del planeta augmenti de forma gradual.
Bé, doncs sense aquest efecte hivernacle, la temperatura mitjana del planeta seria molt menor, al voltant dels -18ºC, per lo qual no seria possible desenvolupar cap tipus de vida.
I llavors, per què són perjudicials els GEI?
Molt senzill, perquè a mesura que augmenten els gasos d’efecte hivernacle al planeta, la quantitat d’energia retinguda és també major, i conseqüentment la temperatura de l’atmosfera segueix augmentant. I això què provoca? L'escalfament global i el famós Canvi Climàtic, que estem accelerant a passos de gegant per l’augment artificial i desproporcionat dels GEI, entre altres motius.
Principals conseqüències
Una de les principals i més greus conseqüències és el desgel de casquets polars i masses glaciars, que provoquen inundacions d’illes i ciutats costaneres.
De fet, des de finals de juliol del 2019, Groenlàndia està patint una onada de calor que preocupa molt a la comunitat científica, ja que les temperatures són quatre vegades majors que les habituals en aquesta època (habitualment són de 3 graus i s’han assolit gairebé els 20 graus).
Això suposa un nivell d’alerta màxima ja que el desgel extrem que s’està produint podria cobrir Florida amb 12 centímetres o Alemanya amb 7 centímetres d’aigua. Per ser més concrets, l’1 d’agost es van fondre 11 bilions de tones de gel a Groenlàndia, una xifra, fins ara, mai registrada.
El planeta està en joc
I què més provoca el canvi climàtic i els GEI? Ni més ni menys que tot això:
Huracans més devastadors per la seva major intensitat
Disminució de pluges provocada per les onades de calor, cosa que provoca sèquies i escassetat d’aigua
Migracions d’espècies i desertificació de zones fèrtils, que provoca un impacte en l’agricultura i la ramaderia, mitjançant herbes invasores, proliferació d’insectes i malalties que afecten múltiples collites
Escassetat d’aliments, especialment en països pobres, pel descens de la producció agrícola
Extinció d’espècies i invasions per espècies exòtiques
Propagació de malalties i pandèmies provocades per la calor extrema
I no estem parlant de casos hipotètics, parlem de la realitat que ja vivim avui en dia.
Sabies que si es fongués el gel de Groenlàndia el nivell del mar podria arribar a pujar fins a 7 metres?
S’estima que el 75% dels glaciars dels Alps suïssos poden desaparèixer al 2050 si seguim el ritme frenètic de generació de gasos contaminants. En conseqüència, augmentaria el nivell del mar i s’inundarien illes senceres i zones costaneres. A Europa correrien perill al voltant de 70 milions d’habitants, i en el conjunt del planeta, un total de 90 milions.
I què podem fer per disminuir aquests GEI?
Doncs podem dir que la gran majoria de fonts de contaminació estan fora del control de cadascun de nosaltres com a persones físiques, i solen requerir mesures per part de les administracions. I llavors, com podem disminuir aquesta contaminació de l’aire?
Com a persones individuals, cada petit pas i cada petita acció compta. Podem fomentar la transició energètica utilitzant mitjans de transport no contaminants, apostar per habitatges energèticament eficients, mirar d’abastir-nos d’energies renovables mitjançant l’autoconsum i l’energia fotovoltaica i, com no, mitjançant l’ús del vehicle elèctric.
A més, altres mesures que podem tenir en compte és la reducció del consumisme, l'eliminació de plàstics en el nostre dia a dia, la reducció del consum de carn, l’aposta pel consum de productes ecològics i el reciclatge.
Quins són els principals gasos d'efecte hivernacle?
Podem estipular que els principals GEI són:
Diòxid de carboni (CO2): es produeix quan un compost de carboni es crema en excés d’oxigen. De forma natural s’emet en erupcions volcàniques, incendis forestals, descomposició de matèria orgànica i processos respiratoris. Les fonts humanes han disparat les concentracions de CO2 des de la Revolució Industrial, arribant a assolir el 60% dels gasos que provoquen l’efecte hivernacle.
Metà (CH4): es produeix quan la matèria orgànica es descompon en ambients faltats d’oxigen. De forma natural s’emet en oceans, tèrmits i aiguamolls. Les fonts humanes l’emeten mitjançant la crema de combustibles fòssils, la cria de bestiar, la descomposició de residus en abocadors i les tiges d’arròs, entre altres. Es considera el segon gas més important d’efecte hivernacle.
Ozó (O3): l’ozó és un gas que existeix de forma natural a l’atmosfera. En ella, i més concretament en l’estratosfera, està present mitjançant la capa d’ozó, que és molt beneficiosa i necessària per la Terra ja que evita que la llum ultraviolada arribi a la superfície i així ajuda a evitar possibles càncers i danys a la vegetació. Però l’ozó molt més pròxim al terra (ozó troposfèric) és un gas molt perillós, ja que té un alt poder d’oxidació. Sol produir-se a partir de les emissions de tràfic i de la indústria a través de la síntesi de compostos orgànics, i provoca danys irreversibles en teixits respiratoris d’animals i plantes. Es considera el tercer gas d’efecte hivernacle més important i alguns dels seus gasos precursors són l'òxid de nitrogen (NOx), el monòxid de carboni (CO) i el metà (CH4).
Altres gasos: òxid nitrós (N2O), clorofluorocarbonats (CFC), diòxid de sofre (SO2), hidrofluorocarbonats (HCFC) o hexafluorur de sofre (SF6), utilitzats en producció d’alumini, aerosols, aparells d’aire condicionat, crema de combustibles fòssils i matèria orgànica, producció de niló, fertilitzants agrícoles, calefacció, generació d’electricitat, motors de vehicles...
Construir un món millor per a generacions futures està a les nostres mans!
Vivim en la societat de la immediatesa i això ens ha portat a utilitzar el cotxe absolutament per tot, sense adonar-nos que, en molts casos, no té cap sentit i, a més, és una major pèrdua de temps del que ens imaginem. Si utilitzéssim transport públic, VMPs (vehicles de mobilitat personal) i inclús si anéssim a peu, ens estalviaríem el fet de congestionar els carrers de la ciutat, perdre temps en buscar aparcament i, sobretot, contribuiríem a no contaminar més les nostres vides!
I en quant al VE, podem dir que genera menys emissions de GEI al llarg de la seva vida útil davant d’un cotxe convencional (incloent-hi la fabricació, utilització i posterior reciclatge/desguàs), encara que no comptem amb energia elèctrica renovable i parlem de generació d’electricitat a base de fonts no renovables, cosa que en molts països desafortunadament encara es així.
Existeix un mètode d’anàlisi anomenat Well to Wheel: del pou de petroli a la roda, que té en compte tant el CO2 emès tant per extreure, transportar i processar el cru necessari per fabricar cotxes i produir gasolina i lubricants pel seu ús, com el CO2 emès al fabricar un elèctric i en generar l’electricitat que el mou.
Aquest mètode demostra que, si bé la fabricació d’un elèctric porta associat un 15% més d’emissions de CO2 que un tèrmic (principalment per la producció de la bateria), aquesta diferència queda compensada després de circular tan sols 20.000km.
La conclusió és senzilla i evident; conduir un VE perjudica molt menys el medi ambient, ja no només per les 0 emissions de partícules ni gasos contaminants durant el seu ús, sinó també per la menor contaminació inclús tenint en compte que l’energia utilitzada sigui produïda a base de fonts no renovables.
A més, sabies que un VE té un rendiment al voltant del 95% quan un de gasolina o dièsel amb prou feines assoleix el 30%?
Sigues part del canvi!
A Place To Plug somiem en un futur, més aviat pròxim, on els nostres fills puguin respirar aire saludable, en un món on ens moguem exclusivament gràcies a les energies renovables. I tu?
Així doncs, sabent tota aquesta informació, vols seguir respirant aire que no només perjudica el medi ambient, sinó que també perjudica directa i indirectament la teva salut? Si vols formar part del canvi i lluitar per un món millor i més sostenible, on es prioritzi el benestar ambiental i social, passa’t a l’elèctric!
💙 I com contribueix Place to Plug al medi ambient i a la sostenibilitat?
Animant-te a que utilitzis el vehicle elèctric, oferint-te una solució de principi a fi per a la indústria de recàrrega del VE, ja siguis un conductor de VE, un desenvolupador, un negoci o institució!
Deixa un comentari
Comentaris ( 2 )
be
holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa