Avions elèctrics: la solució a la contaminació de l'aviació?

Una de les primeres decisions que prenem a l’hora de viatjar és el mitjà de transport amb el qual ens desplaçarem. En cas de viatjar a un altre país, gairebé sense pensar-ho, escollim l’avió.

Però t’has parat mai a pensar l’impacte ambiental de l’aviació i les conseqüències que comporta? Et convidem a calcular la teva petjada de carboni del teu vol per a que descobreixis quant CO2 arriba a emetre.

La contaminació de l’aviació

Els gasos d’efecte hivernacle generats per l’aviació que contribueixen a l’escalfament global del planeta i a un augment dels nivells de contaminació de l’aire són:

• Diòxid de carboni (CO2): a causa de la combustió del querosè.

• Òxid de nitrogen (NOx): engloba a dos gasos diferents (òxid nítric o NO i òxid de nitrogen o NO2) que són alliberats a gran alçada amb un fort potencial d’escalfament.

• Ozó (O3): un potent gas d’efecte hivernacle creat a través de l’alliberament de NOx a grans alçades.

• Partícules en suspensió: tals com sutge, sulfats, òxids de sofre, monòxid de carboni, tetraetilplom, hidroxils i hidrocarburs, entre d’altres.

L'aviació suposa un 2% de les emissions d’efecte hivernacle a nivell mundial segons l’OACI, l’Organització d’Aviació Civil Internacional.

Segur que estareu pensant... “Només un 2%? Si això no és res!” Doncs a priori pot semblar una xifra insignificant, però tot el contrari! Segons Air Transport Action Group, el 2017 els avions van arribar a produir 859 milions de tones de CO2. Això significa que tan sols un 2% es tradueix en milions i milions de tones de CO2.

Per tant, sí, hi ha activitats que contaminen molt més que l’aviació, però el veritable problema es troba en què l’activitat aèria no cessa, sinó tot el contrari, arribant a un augment del 128,9% respecte l’any 1990! Les emissions augmenten cada any a causa de l’augment exponencial del tràfic, tant de passatgers com de vols comercials i de mercaderies.

En 25 anys, els passatgers aeris de la Unió Europea han passat de ser 360 milions a 1.106 milions; cosa que suposa un augment preocupant. De fet, s’estima que, si seguim a aquest ritme:

• El 2050 les emissions dels avions seran entre 7 i 10 vegades majors (en comparació als nivells de 1990)

• Abans del 2040 el nombre de passatgers aeris pujaria a un total de 8.200 milions

La contaminació de l’aviació en xifres

Abans d’aportar-vos dades representatives, us convidem a provar la calculadora EcoPassenger, que et permet comparar les emissions de CO2, partícules en suspensió, òxids de nitrogen, hidrocarburs no metàl·lics i consum de recursos energètics d’avions, cotxes i trens.

Nosaltres hem fet la prova i pel mateix trajecte de Madrid a Londres:

• El tren consumiria 52,4kg de CO2

• El cotxe de combustible consumiria 157,6kg de CO2

• L’avió consumiria 265,2kg de CO2

Dit això, algunes de les xifres que podem destacar són:

• Als Estats Units, l’activitat aèria emet l’11% del total de CO2 del sector del transport i representa quasi la meitat d’emissions mundials de CO2 d’aquest sector.

• El 80% de les emissions del transport aeri són causades pels grans vols de passatgers amb distàncies majors a 1.500km.

• Segons l’estudi Science Alert, disminuir l’altitud de vol dels avions en uns 600 metres reduiria l’impacte climàtic de les seves esteles de condensació fins pràcticament un 60%. Algunes d’aquestes esteles poden romandre hores al cel, cosa que augmenta l’efecte hivernacle i potencia el canvi climàtic.

• Segons alerta un estudi del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts), els vols provoquen un major impacte sobre la contaminació de l’aire que sobre el canvi climàtic, arribant a causar fins a 16.000 morts prematures a l’any. Asseguren que un 95% dels impactes en la qualitat de l’aire estan estretament vinculats amb les emissions de NOx.

• En vols curts es produeixen fins a 150g/km de CO2 per passatger i, en canvi, en vols llargs es produeixen al voltant de 110g/km de CO2 per passatger.

• Un vol de classe econòmica des de Londres fins a Nova York emet unes 0,67 tones de CO2 per passatger, segons l’OACI. Això equival a l’11% de les emissions anuals mitjanes d’algú del Regne Unit, o el mateix que les causades durant un any per algú que viu a Ghana (Àfrica).

• Als jets privats, la contaminació per persona es dispara, arribant a emetre fins a quatre vegades més CO2 per persona que un vol comercial equivalent.

• Les operacions aèries (enlairaments, aterratges, desplaçaments...) empitjoren la qualitat de l’aire i emeten múltiples contaminants com òxids de nitrogen, ozó, monòxid de carboni, hidrocarburs sense cremar i òxids de sofre.

En resum, a grans trets podríem concloure que, de mitjana, la petjada de carboni d’un passatger d’avió triplica la d’un passatger de cotxe.

Però les dades són encara més preocupants si tenim en compte els vols comercials, ja que la demanda de vols és cada vegada major, impulsada per països asiàtics com Xina o gegants tecnològics com Amazon o Aliexpress.

Mesures per a combatre la contaminació dels avions

Per sort, el 2016 es va aprovar CORSIA, el Pla de Compensació i Reducció de Carboni per a l’Aviació Internacional, en la 39a Assemblea General de l’OACI.

Aquest pla, que forma part del Pacte Verd Europeu, està inclòs a la Proposta de Reglament del Parlament Europeu i té per objectiu limitar les emissions i la contaminació de l’aviació a través del Sistema de Comerç d’Emissions.

CORSIA estableix un sistema compensatori d’emissions en què els gasos d’efecte hivernacle produïts pel sector de l’aviació puguin ser compensats mitjançant la reducció o eliminació de les emissions en altres sectors. No obstant, l’obligatorietat de complir amb aquestes mesures no entrarà en vigor fins el 2027 per a tots els Estats membres.

Tot i així, més de 80 estats ja han manifestat la seva participació voluntària durant la primera fase pilot d’aplicació, que comença aquest 2021.

Així doncs, per a complir amb l’Acord de París i amb el pla CORSIA, algunes companyies aèries intenten compensar les seves emissions mitjançant:

• Projectes de reforestació: com la companyia aèria KLM Royal Dutch Airlines, que dóna un arbre per cada bitllet comprat per a la reforestació de la península ibèrica.

• Ús de biocombustibles que generen una menor petjada de carboni, com la companyia australiana QANTAS, que va realitzar el primer vol amb un 10% de biocombustible obtingut a partir de llavors de mostassa; la qual cosa va permetre emetre 18.000 kg menys de CO2 (equivalent a un 7% menys d’emissions).

• Reducció dels residus per assolir vols “zero waste”. La companyia QANTAS també ha volgut destacar en aquest àmbit promocionant el seu projecte Bowebird, en què elimina plàstics d’un sol ús reemplaçant-los per alternatives més sostenibles. El seu objectiu és eliminar el 75% de les seves deixalles pel 2021!

Doncs bé, està a les nostres mans valorar si és completament necessari viatjar en avió i evitar al màxim les compres online que es transporten de forma insostenible, optant per la compra de proximitat i un estil de vida zero residus.

Quin és el verdader futur de l’aviació? Avions elèctrics, híbrids o d’hidrogen?

La indústria del transport està clarament enfocada en desenvolupar i implementar vehicles CASE (de l’anglès Connected, Autonomous, Shared & Electric): connectats, autònoms, compartits i elèctrics.

I alguns fabricants del món de l’aviació no volen quedar-se enrere, vegem uns quants exemples d’avions sostenibles!

• Airbus

La companyia Airbus ha dissenyat tres prototips d’avions sostenibles zero emissions que, sota el nom**“ “ZEROe”**, comparteixen les següents característiques:

1. Capacitat d’entre 100 i 200 viatgers

2. Aptes per a viatges regionals i inclús vols transcontinentals

3. Utilitzen hidrogen líquid (que produiria vapor d’aigua en comptes de CO2) en una pila de combustible

El seu objectiu és realitzar els primers vols comercials el 2035 amb aquests avions d’hidrogen, sumats al desenvolupament de drons i VTOLs (de l’anglès Vertical Take-Off and Landing).

• EasyJet

La companyia proposa per al 2030 el llançament del Wright 1, un avió de propulsió elèctrica d’EasyJet desenvolupat per Wright Electric, companyia americana nascuda el 2016 per desenvolupar avions elèctrics.

L’avió tindrà capacitat per a 186 passatgers i una potència d’1,5 MW. La companyia de vol britànica té com a prioritat electrificar tots els seus vols a llarg termini.

• Eviation

Alice és l’avió elèctric fabricat per la start-up Eviation, amb 9 seients de capacitat i l’objectiu d’arribar als 1.000 km d’autonomia (equivalents a 650 milles), ideal per a distàncies curtes i connectar ciutats properes.

• Terrafugia i Geely

Terrafugia, companyia nord-americana del grup Geely (actual propietària de Volvo), ja ha realitzat els seus primers vols amb èxit del TF-2A; una proposta de taxi aeri 100% elèctric d’enlairament vertical tipus VTOL.

Consta d’una capacitat per a 2 viatgers, 180 km/h de velocitat i 100 km d’autonomia, ideal pel transport en ciutats:

La companyia també ha desenvolupat el TF-X, un cotxe volador híbrid endollable (dos motors elèctrics i un gasolina), també d’enlairament vertical, amb capacitat per a 4 ocupants i fins a 800 km d’autonomia.  

• Hyundai i Uber

Els taxis aeris cada vegada estan més a prop! Per això, Hyundai i Uber no s’han volgut quedar enrere i van presentar al CES 2020 el seu nou prototip: Hyundai S-A1. L’avió-taxi 100% elèctric tindrà capacitat per a 5 ocupants, serà capaç d’arribar als 290 km/h i disposarà de 100 km d’autonomia.

• VoltAero

VoltAero és un altre exemple d’avió híbrid que pretén incloure tres motos elèctrics de 60 kW i un motor de combustible de 370 hp, la funció del qual seria recarregar les bateries dels motors elèctrics. L’objectiu és que compti entre 4 i 9 seients.

Aquests són alguns dels exemples més destacables, però hi ha moltes més companyies que estan en fases de desenvolupament de nous prototips elèctrics i/o híbrids, com:

• Archer Aviation: start-up que té en marxa un nou model d’enlairament vertical, l’eVTOL, amb capacitat per a quatre persones, fins a 240 km/h de velocitat i 100 km d’autonomia.

• MIT: companyia que està desenvolupant un nou avió híbrid capaç de reduir el 95% de les emissions d’òxid de nitrogen, gas perjudicial per a la salut de les persones.

• HER0: avió 100% elèctric dissenyat per Joe Doucet que es podria recarregar amb energia solar o eòlica i basat en maximitzar l’aerodinàmica i l’eficiència en comptes de la velocitat.

I, per últim, us deixem amb l’exemple d’ Airspeeder, un projecte australià (de l’empresa Alauda) que pretén convertir-se en la primera cursa del món de... cotxes elèctrics voladors! Sí, sí, com si es tractés d’una cursa de Star Wars!