ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible
13 min lectura2 de des. de 2020

Què són els ODS? 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible

Canvi climàtic | Medi ambient | Sostenibilitat

L’agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible de la ONU compta amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per protegir el planeta.

També disponible en: Català | English | Español

Ja fa cinc anys de l’aprovació de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible per part de l’ONU. Actualment, ens trobem en un punt on aquests objectius necessiten un impuls urgent per part dels líders globals, governs, empreses privades, la societat i gent com tu.

Atents, perquè personatges mundials com Shakira, Ambaixadora de Bona Voluntat d’UNICEF, va demanar als líders mundials que imaginessin un món on aconseguíssim els objectius pel 2030. Pots imaginar-t’ho tu també?

Els ODS es basen en els resultats dels ODM, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, un altre pla quinzenal que va tancar el seu cicle l’any 2015 donant pas a un nou cicle on els ODS van molt més enllà: pretenen ampliar horitzons i assolir tots aquells objectius que no van arribar a complir-se, sense deixar res ni ningú enrere.

Quins són els Objectius de Desenvolupament Sostenible?

Un total de 17 objectius vinculats entre sí amb 169 fites de caràcter integrat i indivisible per garantir un futur millor per tots, amb grans reptes globals a combatre com la pobresa, la desigualtat, la pau i el canvi climàtic:

Bé, després d’aquest xoc amb la realitat, veurem de forma resumida de què tracten aquests objectius, subratllant aquells que ens semblen més rellevants i urgents:

Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món.

Un de cada cinc nens i més de 700 milions de persones, és a dir, el 10% de la població mundial, encara viuen en extrema pobresa.

“A nivell mundial, el número de persones que viuen en situació d’extrema pobresa va disminuir des d’un 36% al 1990 fins un 10% al 2015. Tanmateix, el ritme al qual es produeix aquest canvi està disminuint, i la crisi de la COVID-19 posa en risc dècades de progrés en la lluita contra la pobresa”, segons fonts de l’ONU.

Posar fi a la gana, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.

Les estimacions actuals de l’ONU indiquen que prop de 690 milions de persones al món pateixen gana, és a dir, el 8,9% de la població mundial.

I segons el Programa Mundial d’Aliments, al voltant de 135 milions de persones pateixen fam severa, a causa dels conflictes causats pels éssers humans, el canvi climàtic i les recessions econòmiques. La pandèmia de la COVID-19 podria duplicar aquesta xifra i sumar al voltant de 130 milions de persones més que entrarien en risc de patir fam a finals del 2020.

Garantir una vida sana i promoure el benestar de totes les persones a totes les edats.

“Actualment, el món s’enfronta a una crisi sanitària mundial sense precedents; la COVID-19 està propagant el patiment humà, desestabilitzant l’economia mundial i canviant dràsticament les vides de milers de milions de persones a tot el món.

Les emergències sanitàries, com la derivada de la COVID-19, suposen un risc mundial i han demostrat que la preparació és vital. La pandèmia constitueix un punt d’inflexió en quant a la preparació per a les emergències sanitàries i la inversió a serveis públics vitals del segle XXI” afirma l’ONU.

Garantir una educció inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots.

“L’educació permet la mobilitat socioeconòmica ascendent i és clau per a sortir de la pobresa. No obstant, al voltant de 260 milions de nens encara estaven fora de l’escola el 2018; al voltant d’una cinquena part de la població mundial d’aquella edat. A més, més de la meitat de tots els nens i adolescents de tot el món no estan assolint els estàndards mínims de competència”, segons fonts de l’ONU.

Assolir la igualtat de gènere i empoderar a totes les dones i nenes.

Segons l’ONU, 1 de cada 5 dones i nenes d’entre 15 i 49 anys afirma haver patit violència sexual o física a mans d’una parella íntima en un període de 12 mesos.

Sens dubte, és un objectiu que hem d’assolir amb extrema urgència.

Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament.

“A tot el món, una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre, dues de cada cinc persones no disposen d’una instal·lació bàsica destinada a rentar-se les mans amb aigua i sabó, i més de 673 milions de persones encara defequen a l’aire lliure.

L’escassetat d’aigua afecta a més del 40% de la població mundial”, afirmen fonts de l’ONU.

Garantir l’accés a una energia assequible, fiable, sostenible i moderna.

Sabies que 3000 milions de persones depenen de la fusta, el carbó, el carbó vegetal o les deixalles d’origen animal per cuinar i escalfar el menjar?

El 13% de la població mundial encara no té accés a serveis moderns d’electricitat i l’energia és el factor que contribueix principalment al canvi climàtic i representa al voltant del 60% de totes les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle.

Promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, el treball ple i productiu i el treball decent per a tots.

Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.

Reduir la desigualtat dels països i entre ells.

Assolir ciutats i assentaments humans inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

Sabies que les ciutats i les àrees metropolitanes representen al voltant del 70% de les emissions de carboni mundial i més del 60% de l’ús de recursos?

L’ONU afirma de forma contundent que la ràpida urbanització està donant com a resultat un número creixent d’habitants en barris pobres, infraestructures i serveis inadequats i sobrecarregats, fets que estan empitjorant la contaminació de l’aire i el creixement urbà incontrolat.

Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

Cada any, s’estima que un terç de tot el menjar produït (l’equivalent a 1300 milions de tones amb un valor proper al bilió de dòlars) acaba podrint-se a les brosses dels consumidors i minoristes, o fent-se malbé a causa del transport i unes pràctiques de recol·lecció deficients.

Recordes que estem gastant els recursos naturals de dos planetes sencers? Rotundament no podem seguir a aquest ritme frenètic de consumisme.

Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

Segons dades de l’ONU, el 2019 va ser el segon any més calorós de tots els temps i va marcar el final de la dècada més calorosa (2010-2019) que s’hagi registrat mai, a més de tenir en compte que els nivells de diòxid de carboni (CO2) i d’altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera van augmentar fins a nivells rècord el 2019.

I si a això li sumem el fet que les aigües marítimes s’han escalfat i el nivell del mar augmenta a causa del desgel dels glaciars, que perden una mitjana d’1,07 milions de km2 de gel marí cada dècada... Hem d’actuar amb extrema urgència, no creus?

Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i els recursos marins pel desenvolupament sostenible.

Sabies que existeix una illa de plàstics de gairebé 2 milions de km2 enmig del Pacífic? Aquesta illa equival a gairebé tres vegades la grandària de França, i se suma a unes altres quatre grans illes trobades arreu del món.

Actualment, hi ha 150 milions de tones de plàstic surant pels nostres mars, rius i oceans, segons el World Economic Forum.

Les conseqüències de la contaminació per plàstic al mar són descomunals, i si seguim així pot arribar el dia en què per cada 3 kg de peix hi haurà 1 kg de plàstic.

Protegir, restablir i promoure l’ús sostenible dels boscos i els ecosistemes terrestres, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i la pèrdua de biodiversitat.

L’any 2016, el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) va alertar que un augment mundial de les epidèmies zoonòtiques era motiu de preocupació. En concret, va senyalar que el 75% de totes les malalties infeccioses noves en humans són zoonòtiques i que aquestes malalties estan estretament relacionades amb la salut dels ecosistemes.

Per prevenir, aturar i revertir la degradació dels ecosistemes de tot el món, les Nacions Unides han declarat Dècada per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030), inclosa a l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible.

Promoure societats pacífiques i inclusives, facilitar l’accés a la justícia per a totes les persones i construir a tots els nivells institucions eficaces i inclusives que rendeixin comptes.

El nombre de persones que fugen de les guerres, les persecucions i els conflictes va superar els 70 milions el 2018, la xifra més alta registrada per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) en quasi 70 anys.

El 2019, les Nacions Unides van registrar 357 assassinats i 30 desaparicions forçades de defensors dels drets humans, periodistes i sindicalistes en 47 països.

Enfortir els mitjans d’implementació i revitalitzar l’aliança mundial pel desenvolupament sostenible.

I per vetllar pel compliment de tots els ODS, gràcies a un informe anual, elaborat pel Departament d’Assumptes Econòmics i Socials de les Nacions Unides, és possible avaluar el progrés i valorar en quin/s àmbit/s és necessari posar èmfasi i/o redoblar els esforços.

Per desgràcia, la resposta és no, ja que jurídicament no són obligatoris ni vinculants. No obstant, l’èxit dels ODS recau en el nivell de compromís dels Estats Membres.

El propòsit de l’ONU és que cada país estableixi els seus propis marcs legals pel compliment d’aquests 17 objectius, l’èxit del qual dependrà dels plans i programes de desenvolupament sostenible adoptats en termes polítics per aquests països.

Així doncs, cada país té la responsabilitat moral i política d’adoptar mesures per l’exercici dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com del seu posterior seguiment a nivell nacional, regional i mundial dels progressos assolits per vetllar pel correcte compliment de les fites incloses a l’Agenda pel 2030.

No obstant, a la passada COP25 (la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic realitzada el desembre de 2019), la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, va anunciar la creació de la primera Llei Europea del Clima. El seu primer esborrany va ser publicat el març de 2020, i tot i que encara està pendent d’aprovació, es preveu que esdevingui en un reglament de directa aplicació per a tots els Estats Membres a partir del 2021.

El propòsit d’aquesta llei és clar: aconseguir que Europa sigui el primer continent que assoleixi la neutralitat en carboni i en gasos d’efecte hivernacle per 2050 mitjançant:

  • La descarbonització de l’economia amb una dràstica reducció del 60% d’emissions per 2030.

  • La limitació de l’augment de la temperatura a 1,5º C en pro de l’objectiu de l’Acord de París.

Aquesta llei s’estableix dins el Pacte Verd Europeu (European Green Deal); l’acord verd de la Comissió Europea per convertir l’economia de la UE en una de sostenible i que contribuirà a complir l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible.

Així doncs, com contribueix la Llei Europea del Clima als ODS?

Això significa que l’objectiu 13 d’Acció pel Clima tindrà un suport jurídic i legal i, en conseqüència, també ho tindran en certa mesura els objectius 3 (Salut i Benestar), 6 (Aigua neta i sanejament), 7 (Energia assequible i no contaminant), 8 (Treball decent i creixement econòmic), 9 (Indústria, innovació i infraestructura), 11 (Ciutats i Comunitats Sostenibles), 12 (Producció i Consum Responsables), 14 (Vida Submarina) i 15 (Vida d’Ecosistemes Terrestres).

És a dir, un total de 10 Objectius de Desenvolupament Sostenible compten amb accions climàtiques concretes jurídicament vinculants per a la pròxima dècada; una dècada decisiva per frenar i combatre la situació d’emergència ambiental que vivim des de fa anys i cada vegada de forma més accentuada.

L’escalfament global i l’emergència climàtica que vivim és real, i les seves conseqüències més greus ja han començat a experimentar-se per tot el món: inundacions, incendis, desgel de les masses glacials, contaminació per plàstic, augment del nivell del mar, pluges torrencials, huracans devastadors i proliferació de malalties i pandèmies a causa de la destrucció de la naturalesa i la biodiversitat.

I amb la pandèmia actual hem pogut comprovar que el canvi climàtic no és únicament un risc pel planeta i la nostra salut, sinó també per l’economia mundial.

Per sort, els governs han reaccionat i, per fi, han incorporat el canvi climàtic a les seves agendes polítiques pels pròxims 10 anys; anys decisius per mitigar el risc climàtic que puguem patir la resta de segle.

I tant és així, que segons l’ONU estem encarant la "Dècada d’Acció", ja que “actualment, s’estan aconseguint avanços en molts llocs, però, en general, les mesures encaminades a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible encara no s’estan desenvolupant a la velocitat ni a l’escala necessàries. El 2020 ha de marcar l’inici d’una dècada d’accions ambicioses amb la finalitat d’aconseguir els ODS pel 2030”.

“Actua ara”, la campanya de l’ONU per l’acció individual

No només els governs, grans corporacions i altes esferes han de prendre responsabilitats i aplicar accions per aconseguir els ODS en pro del planeta i la sostenibilitat, tu també hi tens molt a dir!

Un petit canvi d’hàbits, sumat a noves decisions i a simples accions del dia a dia, poden contribuir a construir una societat més sostenible i a lluitar contra el canvi climàtic.

Com? Seguint un estil de vida zero residus, que va molt més enllà de reciclar i reutilitzar.

A la nostra vida, i inclús en el nostre dia a dia, prenem una infinitat de petites decisions que, al nostre parer, poden ser insignificants, però que desgraciadament tenen un grandíssim impacte sobre la nostra Terra.

Es tracta de canviar la nostra mentalitat, ser més conscients de tot el que ens envolta, conèixer quines repercussions té la nostra rutina i la nostra forma de viure i intentar incorporar els Objectius de Desenvolupament Sostenible com a objectius propis i personals.

L’aplicació AWorld in support of ActNow pot suggerir-te accions senzilles que pots incorporar de forma fàcil a la teva rutina per reduir la teva petjada de carboni i/o petjada ecològica.

Et sumes a la campanya per complir amb l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible?

#XLaGenteXElPlaneta #ForPeopleForPlanet

💙 Com contribueix Place to Plug al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible?

Facilitant la recàrrega del vehicle elèctric i accelerant la transició cap a una mobilitat 100% elèctrica i sostenible, oferint una única plataforma que aporta una solució clau per tots els actors que formen part de la indústria del VE: conductors, institucions, operadors, empreses privades, marques automobilístiques, xarxes de recàrrega, etc.

Deixa un comentari

Enviar