Destrucció de la capa d'ozó

L’ozonosfera se situa a l’estratosfera i actua com a escut per a la radiació solar i la radiació ultra violeta (UV) per garantir la vida a la Terra. Tot i la seva vital importància, l’ésser humà ha accelerat de forma exponencial la destrucció de la capa d’ozó a través de la contaminació, l'escalfament global i el canvi climàtic.

La quantitat d’ozó que està present a l’estratosfera ha anat disminuint amb el pas del temps, i la situació es va agreujar des de 1998 fins l’actualitat. El forat de la capa d'ozó més gran mai registrat va ser a l’any 2000, en què l'esquerda assolia els 29’9 milions de km² i el dèficit de la massa d’ozó es va situar en 43 milions de tones. L’any 2017 la xifra se situava en 20 milions de km² de forat, cosa que significa que la capa d’ozó s’ha recuperat tímidament amb el pas del temps, però s’estima que no es restablirà, mínim, fins el 2080, sempre i quan es prenguin les mesures necessàries corresponents.

Per què es produeix la destrucció de la capa d’ozó?

Perquè la contaminació i les emissions de tot tipus de gasos provocats per l’activitat humana destrueixen les molècules d’aquesta substància tan important per a la vida.

Com a dada curiosa, volem destacar que el forat de la capa d’ozó, actualment, es troba ubicat a la zona de l’Antàrtida. Encara que soni a incongruència ja que els gasos s’emeten principalment als països desenvolupats, el fet es deu a que els gasos es mouen segons la rotació del planeta, que es beneficia per les temperatures més baixes. Per tant, la destrucció de l’ozonosfera és major quant menor és la temperatura, pel qual es fa més evident a l’hivern.

Com qualsevol procés que es duu a terme a la natura, parlem de procediments auto controlats, les recreacions o destruccions dels quals romanen en perfecte equilibri, que en el cas de l’ozó, s’ha vist interromput per l’acció humana mitjançant múltiples causes:

• Productes químics: amb altres concentracions de brom (Br) i òxid de nitrogen (NOX), que estan presents principalment en fertilitzants.

• Aerosols i refrigerants: són els productes que tenen una major responsabilitat en la destrucció de l’ozonosfera. Els gasos principals són els clorofluorocarburs o CFCs, els halocarbonats, els dissolvents, els propel·lents, els freons i halons. Aquest tipus de gasos, fins fa ben poc, estaven presents en tot tipus de materials del nostre ús quotidià, com aerosols (desodorants, ambientadors, insecticides, productes de neteja, etc.), aparells d’aire condicionat, electrodomèstics, dissolvents, etc. Tots aquests productes portaven, entre d’altres, un considerable contingut de clor (Cl), que incidia directament en la destrucció de l’ozó.

• Escalfament global o canvi climàtic: la tala i crema de boscos, l’erosió causada pel creixement de les ciutats, el desgel dels glaciars, l’elevació del nivell del mar, la contaminació de l’aire, rius i mars i les múltiples activitats industrials han portat a elevar lentament la temperatura global del planeta. I això també provoca una disminució del gruix de la capa d’ozó. I, precisament, en aquest cas, el dany és bidireccional, ja que com més gran sigui el forat que creem a la capa d’ozó, més gran serà la temperatura de la Terra.

Els halons són compostos que estan formats per Brom, Fluor i Carboni. Es caracteritzen per ser substàncies amb gran capacitat per danyar la capa d’ozó ja que contenen brom, que és l’àtom més efectiu en la destrucció de l’ozó.

I tot això, ni més ni menys, ha sigut provocat per la inconsciència de l’home. Per sort, però, gran part dels fabricants d’aerosols i refrigerants han retirat aquests elements tan perjudicials dels seus productes.

No obstant, el dany que ja ha causat a l’atmosfera pot trigar a desaparèixer més de 100 anys. A més, segons consideracions de l’Organització Mundial de Meteorologia, encara que es deixessin d’utilitzar tots aquests productes, les seves repercussions nocives romandrien al planeta durant dècades.

Conseqüències negatives per la nostra salut

La destrucció de la capa d’ozó –que ha arribat a ser tan severa que ha provocat forats considerables en diverses parts de l’estratosfera– comporta múltiples conseqüències, tant per a la salut humana com per a la vegetació i els animals terrestres i marins.

En quant a les conseqüències pels humans, les principals són:

• Càncer de pell: és la malaltia directament més relacionada amb l’augment de les radiacions UV-B. En aquest sentit, es recomana utilitzar sempre protecció solar, ja que els efectes que té la radiació solar al nostre cos, a simple vista, no són notoris, però apareixen amb el transcurs dels anys i poden ser molt perjudicials.

• Afectació al sistema immunològic: la radiació UV-B modifica molècules del nostre ADN, provocant que es redueixi la capacitat del nostre sistema immunitari per protegir-nos de tot tipus de malalties infeccioses i, provocant així, danys irreversibles en el nostre cos.

• Problemes respiratoris: l’augment d’ozó en les capes baixes de l’atmosfera provoca problemes en l’aparell respiratori, com podria ser l’asma.

• Malalties cutànies: no només el càncer de pell, sinó que també han augmentat exponencialment les al·lèrgies i dermatitis.

• Malalties oculars: també han augmentat les alteracions de la visió plasmades en cataractes, presbícia o infeccions oculars.

En quant als animals terrestres, les conseqüències són molt similars a les que tenen els humans, però a més provoca canvis d’emigració i dels ecosistemes en general.

En quant a la fauna marina, les radiacions ultraviolades tenen una important afectació en mars i oceans, provocant una reducció considerable del fitoplàncton, que és la base de l’alimentació de tota la cadena alimentaria.

I en quant a les plantes, la radiació disminueix l’eficàcia de la fotosíntesi de les espècies vegetals i afecta tant als temps de floració com el seu creixement i les collites dels productes agrícoles.

Si ho pensem fredament, tots aquests successos ens estan afectant com a societat de manera directa i indirecta, però curiosament, com a societat, som els únics responsables de tots els esdeveniments. La pregunta és, encara seguim creient que les nostres accions no tindran les seves respectives conseqüències en el futur?

Encara no ens adonem que avui en dia ja estem patint els efectes dels nostres actes?

Quines accions podem prendre per cuidar la capa d'ozó?

Si gràcies a aquest blog t’has conscienciat sobre la importància de cuidar el nostre planeta, aprofitem per donar-te algunes opcions per evitar que la capa d’ozó se segueixi destruint:

• Evitar l’ús, en general, d’aerosols, especialment d’aquells que continguin CFC.

• Evitar totalment tots aquells productes que continguin halons, com per exemple alguns extintors.

• Utilitzar transport públic o alternatives que generen 0 emissions, com les bicicletes, els patinets i el vehicle elèctric.

• Evitar l’ús de fertilitzants que continguin bromur de metil, també perjudicial per la capa d’ozó. Existeixen alternatives no nocives pel planeta.

• Fomentar el consum local, ja que no comporta l’emissió de gasos contaminants per part dels vehicles de transport.

• Utilitzar bombetes de baix consum com les LED.

I no ho oblidis, no pensis que les teves accions no serviran de res si la societat en general no pren consciència. És hora d'impulsar el vehicle elèctric!