Contaminació de l'aire i emissió de partícules fines

La OMS va declarar el 2013 que la contaminació de l'aire i el fum produït per la combustió del dièsel són cancerígens pels humans, i les partícules fines en suspensió estan estretament vinculades amb l'augment del càncer en els últims anys, especialment el de pulmó.

Sense anar més lluny, el 2016, el 91% de la població mundial vivia en llocs on les Directrius de la OMS sobre la qualitat de l’aire no eren respectades. I això va portar que, en aquell mateix any, es produïssin 4,2 milions de morts prematures vinculades a la contaminació atmosfèrica, tant en ciutats com en zones rurals.

Aquesta mortalitat es deu a l’exposició a partícules petites de 2,5 microns o menys (detallat més endavant), que causen malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer, especialment de pulmó. I, en el cas d’Espanya, parlem d’unes 30.000 morts prematures, gairebé trenta vegades més que les morts provocades per accidents de tràfic. A més, es va estimar que el 91% d’aquestes morts es produeixin en països d’ingressos baixos i mitjans, on pateixen de forma molt més intensa la càrrega de la contaminació a l’aire.

Les Directrius de la OMS sobre la Qualitat de l’Aire van ser publicades el 2005 i ofereixen una sèrie de llindars i límits per contaminants atmosfèrics que provoquen riscos sanitaris. Aquestes directrius s’apliquen a tot el món i es basen en l’avaluació de partícules (PM), ozó (O3), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2). Actualment, les directrius es troben novament en procés de revisió i la seva publicació serà el 2020.

Per tant, a mesura que disminueixin els nivells de contaminació de l’aire, millor serà la salut cardiovascular i respiratòria del conjunt de la societat, tant a llarg com a curt termini, reduint així la morbiditat a causa d’accidents cerebrovasculars i càncers de pulmó, entre altres.

Què són les partícules?

PM (Particulate Matter) és la sigla que representa aquelles partícules en suspensió en l’aire (pols, fum, etc.), generades principalment pels vehicles de combustió, les conseqüències del qual son l’augment de la pol·lució. La unitat de mesura sol ser en micròmetres o microns. Els seus principals components solen ser els sulfats i nitrats, l’amoníac, el clorur de sodi...

Així doncs, les PM són indicadors representatius de la contaminació en l’aire i són les partícules que més afecten a les persones, més que qualsevol altre tipus de contaminant, ja que són considerades l'amenaça invisible de l’ésser humà. Aquelles que tenen més de 50 microns de diàmetre encara poden observar-se a simple vista, però a mesura que es tornen més petites, passen desapercebudes.

Les partícules que contenen menys de 10 microns comencen a ser perilloses per la nostra salut ja que poden ser inhalades i penetrar els nostres pulmons. Però les menors de 2,5 microns i inclús les submicrónicas (menys de PM1) són les que presenten un major risc per a la societat, ja que són partícules fines que el nostre sistema respiratori no és capaç de filtrar-les, per lo qual són respirables, capaces de ser inhalades i de penetrar en el nostre sistema sanguini.

En definitiva, existeixen múltiples tipus de partícules contaminants, però el principal emissor de diòxid de nitrogen és l’automòbil mitjançant el tub d’escapament, culpable de generar la boina de contaminació que s’aprecia en grans ciutats. Aquest gas s’emet amb els motors dièsel i ocupa un 46% de les emissions totals de partícules en suspensió en la Unió Europea, segons un informe de l’Agencia Europea del Medi Ambient (Aema).

No obstant, el risc per la nostra salut no acaba en l’exposició a aquestes partícules, sinó que també ens afecten l’ozó (O3) i el diòxid de sofre (SO2). I com en el cas de les partícules, les majors concentracions de tots aquests elements es troben sobretot en zones urbanes.

Fomentem una mobilitat més sostenible

La reducció de les micropartícules i la conseqüent millora de la qualitat de l’aire requereix una disminució dels vehicles de combustió fins assolir la seva completa desaparició.

Una mesura necessària per aconseguir-ho és prohibir, per part de les administracions, l’entrada a les ciutats dels vehicles de combustió, especialment dels dièsel, ja que comportaria una reducció majúscula de la contaminació. Prova d’això són els protocols de contaminació que s’han dut a terme en grans ciutats i que ja han donat els seus fruits. Per exemple, París, Madrid i Ciutat de Mèxic s’han compromès a prohibir la circulació dels dièsel a partir de 2025.

Quines són les opcions més viables?

Les noves alternatives de mobilitat sostenible passen per l’ús del transport públic, del vehicle elèctric i de vehicles de mobilitat personal (VMP) com els patinets o les bicicletes elèctriques.

I, per últim, un canvi en el model urbà podria ser la cirereta del pastís, ja que actualment la societat té una dependència absoluta de l’automòbil i del cotxe particular. I un canvi en la configuració urbana podria significar un augment considerable del carril bici, comerços i escoles més properes, transport públic més assidu, etc.

I tot això amb quina finalitat? Senzillament la de cuidar-nos més i millor!